La Comunicació Política : Emmarcar l’imaginari col•lectiu (1)


pencils woodComenço una nova sèrie d’articles ara centrats en la comunicació política (CM). Independentment del nivell (política a la capital, política als pobles més petits), la CM comparteix el mateix objectiu : expandir el missatge d’una ideologia específica per emmarcar l’imaginari col·lectiu.

És a dir, controlar, guiar, marcar i crear tendència en  allò que anomenem societat, que independentment del seu volum, té uns líders d’opinió i unes capes passives, que es mostren favorables o que rebutgen la comunicació.

Pensem en un poble petit, que només compte amb un únic bar. Qui controli les converses polítiques de la barra d’aquest bar tindrà molta força per emmarcar l’imaginari col·lectiu entre els habitants del municipi.

És fàcil d’entendre, oi ? Hi ha un lloc físic on la sensació de pertànyer a la col·lectivitat és més forta. Per exemple, el bar, o el club d’esports. Allà on es troba la gent. És un únic pol, o com a màxim un parell o tres, on cal ser-hi present per transmetre la comunicació política.

Però amb societats més grans, més massives ? Els imaginaris col·lectius el formen associacions, mitjans de comunicació online i off, els cercles de tota mena de poder, les enquestes d’opinió, els estudis sociològics, el màrqueting o la marca del municipi, etc. És a dir, no hi ha un únic pol, sinó que cal ser present en un munt de pols, centres i nusos des d’on podrem expandir el missatge polític.

La comunicació política, evidentment, es farà més complexa en proporció a la complexitat de la societat. Però, independentment del tamany, a tot arreu es funciona de manera similar. Qui entén millor a l’imaginari col·lectiu, i el fa pensar en un futur millor, és qui té més possibilitats de comunicar millor i de manera més profunda.

El general i creador de la V República Francesa, Charles de Gaulle, va afirmar : “tinc una idea de França” i va saber transmetre-la als seus conciutadans i a la societat francesa, fracturada i humiliada després de la II Guerra Mundial.

Per tant, el primer esglaó de la comunicació política és conèixer quin és l’imaginari col·lectiu i emmarcar-lo.

 

Foto : Sarah Klockars-Clauser  (Openphoto)



He participat a la tertúlia de periodistes a Fem Ràdio Girona Ofereixo un Taller d’Escriptura Emocional pel 2 de juliol
He participat a la tertúlia de periodistes a Fem Ràdio Girona
Ofereixo un Taller d’Escriptura Emocional pel 2 de juliol

Reply