“Llegendes de Nit”, una reflexió personal


He llegit “Llegendes de Nit”, una recopilació de mites i llegendes catalanes a càrrec de l’escriptor baixempordanès Miquel Martín i publicada per Edicions Sidillà. I de la lectura n’he tret algunes reflexions més enllà de la literatura i del precís i rítmic domini del català d’aquest autor.

Tot llegint-lo, he relligat en el meu interior les antigues llegendes amb la nostra modernitat, tan líquida, tan desarrelada i alhora tan ultradepenent de la tecnologia, tan descreguda com forçada a repetir una vegada i una altra les mateixes essències humanes que Miquel Martín ha recollit a “Llegendes de Nit”.

Sabeu per què ho dic? Perquè, en definitiva, els lectors de l’any 2019 som tan humans com els besavis i altres avantpassats que explicaven les llegendes. D’acord, ja no creiem en bruixes i malvats éssers que busquen la perdició de les nostres ànimes. Però llegim històries i mirem pel·lícules sobre els assassins en sèrie, els psicòpates i els pederastes i la esclavitud sexual i la pornografia infantil… que són els monstres i els dimonis dels nostres dies.

D’acord, trobem gairebé naïf la llegenda del Comte Arnau, tan cràpula i tan passat de voltes, ell, amb el seu final espatarrant saltant per un cingle – sembla el final del film Thelma & Louise- però ens encanta informar-nos a través dels mitjans i d’Internet de la mort fulminant d’artistes que, en plena joventut, van portar la seva vida, el seu cos i el consum de drogues fins a la darrera frontera.

D’acord, ja no creiem en coves màgiques a Sarrià o en cruïlles interdimensionals, però amb un programa informàtic podem crear qualsevol univers i qualsevol criatura de qualsevol galàxia, per molt llunyana que sigui aquesta 😉 I fem pel·lícules i sèries a Netflix i HBO que creen fidelitats i, en alguns casos, creients audiovisuals que anomenem frikis.

En definitiva, les antigues llegendes recopilades per Miquel Martín són filles de la seva època i de la seva societat. Però com a humans, més enllà de les tecnologies, dels nous paradigmes, de la nova civilització que arriba, ens mantenim amb la mateixa essència d’explicar-nos tota mena d’històries.

La pregunto amb la qual acabo és: al segle XXIII, és a dir d’aquí a 200 anys, quines històries llegendàries recopilaran de la nostra època? Què relataran de les nostres pors, de les nostres cobdícies i tota mena de malifetes contra la Natura, quines llegendes explicaran dels dimonis i éssers malvats del segle XXI, és a dir del passat ?



El meu reportatge d’Horts Solidaris a Revista de Girona Màrqueting Immobiliari turístic (I): mineria de dades
El meu reportatge d’Horts Solidaris a Revista de Girona
Màrqueting Immobiliari turístic (I): mineria de dades

Reply